Calç, pigments i marbre

Adreces:

Taller: c/Polònia, 27 (08024 Barcelona)

Despatx: c/Polònia, 8 (08024 Barcelona)

 

Telèfons:

Taller: 93 - 219 19 85

Despatx: 93 - 210 61 08

 

Correu electrònic:

estucsoriolgarcia@estucsoriolgarcia.com

 

Teléfono: 555-555-5555

Fax: 555-555-5555

Correo: alguien@example.com

Realitzarem una mostra sobre un supermaó, meitat lliscada i meitat raspada. Aquesta serà col·locada a l’intempèrie duarnt 30 dies amb la meitat protegida del sol. Al cap de trenta dies a sol i serena, destaparem la part protegida i la compararem amb la part que no ha estat protegida. Si el color no ha sofert cap alteració, sabrem que aquesta terra colorant es resistent als àlcalis i estable a la llum solar.

Tan sols mancarà rentar-la amb una dissolució d’àcid clorhídric al 10 %. Si no varia sabrem que el pigment que tenim entre mans serà un excel·lent colorant per a tenyir la calç.

Per fer la mescla de color amb la calç es millor dissoldre el colorant amb l’aigua de calç procedent de la decantació. Quan s’hagi desfet, la passarem per un sedaç de 120 malles. La quantitat de color afegit a la calç no sobrepassarà mai el 10 %.

EL MARBRE

LA CALÇ

La pols i sorra més adient per a l’estuc es el carbonat de calci blanc, conegut com a marbre blanc del país, procurant que porti poca quantitat de jaspi negre perquè sigui el més blanc possible.

ELS PIGMENTS

Són els minerals que doten de color a la calç.

Els pigments per barrejar amb la calç son terres de color d’origen natural. Aquests colors han de reunir tres característiques:

1. Ser resistents als rajos ultraviolats, per tant, estables a la llum solar.

2. Ser resistents als àlcalis per tal de que la calç no sel’s mengi  i restin inalterables.

3. Ser resistents als àcids, per a resistir les inclemències meteorològiques i les pluges àcides, si es doné

el cas que el seu acabament fos rentat a l’àcid.

 

Per tant la paleta de colors de l’estuc és una mica limitada. Tots els colors son barrejables entre sí.

Entre el pigments o terres colorants trobem tres gammes resistents:

1. La de l’òxid de crom, de color verd.

2. La de l’òxid de cobalt que equival al color blau.

3. I la dels òxids de ferro, que van des del groc fins al negre, passant per l’ocre, el siena, el cuir, el mangre i el marró entre d’altres.

Sempre ens em d’assegurar de la qualitat dels materials que emprem per estucar.

 

L’estucador comença a treballar al seu obrador, seleccionant la millor calç, que ha de ser la més blanca i la menys densa possible per a l’apagat de la calç viva.

La calç és una pedra calcària que es cou al forn, es deshidrata i, un cop calcinada, es transforma en calç viva. Per acció del foc, perd algunes propietats, però passa a adquirir altres, fins i tot, més valuoses.

Aquesta calç apagada a la base subterrània de repòs ha de mantenir-se coberta d’aigua durant un mínim de 6 mesos abans de poder ser utilitzada.

Seguidament, mitjançant un depressor, es criba la calç a les balses subterrànies de repòs, amb l’objectiu de separar la calç apagada de les pedres no calcinades i no cuites i, quan es produeixi la decantació de la calç de l’aigua, l’aigua sobrant es bombeja novament a la balsa superior i es prossegueix amb el procés d’apagat.

Amb la balsa superior plena d’aigua, en una proporció de 3,5 litres d’aigua per quilo de calç, s’aboca la calç al seu interior. Acte seguit, es produeix una reacció exotèrmica (escalfament de la mescla d’aigua i calç) i, amb les degudes mesures de seguretat i protecció,  es bat fins a obtenir la mescla homogènia